viernes, 21 de octubre de 2011

Pràctiques Gimp


Les pràctiques realitzades amb aquest programa són aquestes:
  • Banus:








 Aquesta és la imatge original dels banus.



Aquesta és la imatge reduida del banus: Per a reduir una imatge s'ha d'utilitzar la opció imagen, escalar la imagen, i aquí posar el tamany que et convingui.




Aquesta és la imatge dels banus retallada: per a retallar una imatge cal utilitzar l'eina de retallat (Mayus+C) i retalles la part que et convé.


 En aquesta imatge hem borrat un banus: Aquest banus s'ha borrat amb l'eina del tampó, cliques l'eina i tot seguit presiones Control per tal d'establir el punt d'origen. Seguidament vas arrosegant el mousse per la zona on vols substituir o eliminar alguna cosa.










  • Johan:



Aquesta és la imatge original Johan.












Aquesta és la imatge reduida: S'ha reduit la imatge anant al menú imatge, a l'opció escalar la imagen i adequant-la al tamany que ens va bé.








Aquesta és la imatge en la que hem deixat el barret en color i la resta de fotografia en blanc i negre: Això ho hem fet mitjançant l'eina de selecció lliure, hem seleccionat unint els punts que van apareixent i més tard tancant la zona seleccionada clicant el primer punt fet. Desprès hem invertit la zona seleccionada al menú seleccionar, invertir. I seguidament a l'opció colores, desaturar hem modificat els colors de la imatge i els hem posat en blanc i negre.

Imatge i Digitalització

La digitalització és la traducció de la informació al llenguatge de l'ordinador (codi binari: Codi format per 0 i 1). Nosaltres ho escribim mitjançant el nostre llenguatge però això arriba a l'ordinador en forma de codi binari. Seveix per introduir a l'ordinador tot el que tenim de forma física.

-Imatges: Una imatge es digitalitza amb l'escàner i l'ordinador la traduiex a codi binari traduint els colors.
               En les imatges s'han de tenir en compte 4 aspectes:
  • La grandària: És la quantitat de píxels que té la imatge.
  • El pes: És la memòria que ocupa la imatge, es mesura en Bytes.
  • La profunditat de color: És el nombre màxim de colors de la imatge.
  • La resolució: És la relació entre el nombre de píxels i l'espai físic que ocupa la imatge.
        *Una imatge pixelada és aquella que té pocs píxels per a la mida que volem que ocupi. Per cada píxels són
          2'54 cm.
Les imatges es guarden generalment en formats com .jpg, .bmp, .gif.

La digitalització ha sigut un gran avenç, a l'hora d'organitzar-se no s'ha d'estar buscant i buscant papers sinó que si tens la informació guardada a l'ordinador ben organitzada és molt més fàcil trobar-la.

Twitter

El Twitter és una xarxa social que ens permet connectar-nos amb altres persones, parlar amb altres persones.

Té varies diferències amb altres xarxes socials. Les diferències són les següents:
  • Nom: No és el nom real, es posa una arroba (@) davant seguida del nom d'usuari, encara que posis el nom real apareix el nom d'usuari per a reconèixer a les persones.( Ex. @Nomusuari)
  • Missatges: Cada cop que algú publica alguna cosa al seu mur ja sigui un comentari o qualsevol altre cosa. D'això se'n diu tweet.
  • Pots realitzar el seguiment a qualsevol persona sense que ella t'autoritzi.
  • La informació que es publica apareix al moment al teu mur i per tant la gent la pot veure de seguida.
  • Retwittejar(RT): És quan algú comparteix un comentari que ja has escrit tu anteriorment i l'utilitza per publicar-lo al seu mur o per contestar algun altre comentari.
  • Hashtag(#): Serveix per categoritzar, per endreçar l'informació per etiquetes lliures. Com que no hi ha categories per agrupar l'informació fem servir els Hashtags. (Ex.#Hashtag).
Tot això és el que configura Twitter i ens porta a un nou canal de comunicació i un nou llenguatge( @, RT,#).

Aquesta xarxa social permet un servei de comunicació molt bó i la gent parla i comparteix experiències i vivències amb altres que potser es troben molt lluny. Permet una molt bona comunicació i d'aquesta manera un aprenentatge també. En el món de l'educació serveix per a conèixer nous recursos, nous mètodes, noves tècniques d'ensenyament o per tan sols estar alerta de les notícies que es refereixen a aquest àmbit.


miércoles, 19 de octubre de 2011

Interactivitat

La interactivitat és la comunicació entre persones, coses, etc, però on existeix una resposta. Van influir respectivament en la interactivitat les següents persones:
  • Vannevar Bush era un enginyer i científic nord-americà que, a mitjan segle XX, va proposar un projecte on volia que la comunicació científica fos com la comunicació humana, per associació d'idees. Va proposar un model de treball mitjançant enllaços per a millorar la comunicació científica. També va crear el Memex, un dispositiu en el que es guardaven tot tipus de textos, registres, llibres i comunicacions, que podia ser mecanitzat de forma que pot ser consultat amb extrema velocitat i flexibilitat, de forma molt senzilla, ràpida i no lineal.
  • Ted Nelson va ser un filòsof, sociòleg i un descobridor en l'àmbit de les TIC. Va elaborar el projecte Xanadu, era una xarxa com la d'Internet però molt temps abans de que apareixes aquest. Aquest projecte va fracassar. D'aquí van sorgir els conceptes hipertext: paraules clau que et recondueixen a un altre text des del que tu ja hi ets. Va aparèixer també l’ hipermèdia, que era el mateix que l’ hipertext però en comptes de fer-ho amb textos és feia amb imatges, sons,vídeos i tot tipus de mèdies.
  • Douglas Engelbart és un inventor que va crear el ratolí i és molt important perquè va millorar molt la relació d'interacció entre una persona i un ordinador. Ell, juntament amb un equip d'investigadors, van desenvolupar l’ hipertext, els ordinadors en xarxa i van ser els primers en fer interfícies gràfiques per a usuaris, és a dir, pantalles no només amb lletra sinó amb imatges o algun tipus de animació.
En el vídeo es parla sobre la interactivitat i els ordinadors. Explica que els ordinadors són màquines per fer càlculs però també serveixen per a comunicar-nos. La interactivitat és, com ja he dit abans, la comunicació entre persones, coses, etc. però on existeix una resposta. Això ens ajuda a aclarir que un llibre no és interactiu perquè no ens proporciona cap resposta però en canvi, una xarxa social si que ho és perquè ens dona diferents respostes depenen del que vulguem.
Més tard ens explica el que va fer en Vannevar Bush, va proposar un model de treball mitjançant enllaços i va crear un dispositiu anomenat Memex que servia per emmagatzemar informació. La tecnologia del moment no permetia que hi haguessin avanços però poc més tard van aparèixer els ordinadors amb imatges, sons i altres tipus de mèdia. Llavors va ser quan va aparèixer Ted Nelson amb el seu projecte Xanadu però que tampoc es va poder dur a terme. Tot i que va fracassar van aparèixer progressos com l’ hipertext i l’ hipermèdia. Tot seguit, com faltava la tecnologia necessària, un equip d'investigadors liderat per Douglas Engelbart va crear el ratolí, una xarxa d'ordinadors, etc; i això va millorar molt tots aquests avenços.
Durant els anys 90 van aparèixer els primers programes interactius sobre CD-ROM, un suport capaç d'emmagatzemar una quantitat raonable d'informació. Generalment tenien finalitats educatives i és podien explorar de diferents maneres: seguint una cronologia, per imatges, per vídeos, etc.

Els programes interactius que més èxit van tenir van ser els videojocs, que eren una font d'entreteniment. Són programes que aprofiten les millors qualitats de la interactivitat: sonoritat, moviment, acció, participació,etc. La interacció en aquest suport és d'una persona amb ella mateixa però amb Internet les possibilitats es multipliquen ja que es fa amb altres persones.

La clau d'un interactiu és la interfície, és a dir, el conjunt de grafismes i d'opcions que fan possible el diàleg entre la persona i l'ordinador, una pantalla o imatge que veiem al obrir l'ordinador, una web, etc. Una bona interfície convida a interactuar i procura que l'experiència sigui senzilla i intuïtiva. En programes per a nens obtenir una bona interfície es bastant complicat.

Crec que la interacció és molt important a l'hora de avançar en el tema d'ordinadors i Internet perquè és molt important tenir una interacció que sigui fàcil d'entendre, on es pugui relacionar ja sigui una persona amb l'ordinador o una persona amb altres.



Edu3.cat


Vídeo extret d'aquí.

miércoles, 12 de octubre de 2011

Cultura Lliure i Programari Lliure

Les imatges de les presentacions i els drets d’autor


Avui en dia totes les exposicions s’ajuden de presentacions per a poder-ho explicar d’una manera més exemplificada.

Aquestes sovint son a Internet perquè tot aquell que estigui interessat en el tema pugui accedir-hi fàcilment i també comentar i votar els que considerin més útils.
Molts autors , llicencien el contingut textual en la seva presentació però utilitzen imatges, gràfics i acudits que no saben que tenen drets de propietat intel·lectual, per això no poden llicenciar els materials.


Cal anar en compte a l’hora de fer les presentacions sobretot a Internet. Hi ha espais com  Flickr i Wikimedia,  on podem obtenir imatges llicenciades en Creative Commons.  Aquest tipus de llicència permet copiar, distribuir, comunicar públicament l’obra i transformar-la per fer-ne obres derivades, sempre que se citi l’autor.


Informació extreta d’aquest post del bloc.


Les llicències


L’alternativa del copyright es el Creative Commons el qual no elimina els drets d’autor a les notes o publicacions a Internet sinó que ofereix drets a terceres persones en unes condicions determinades.


Condicions:

o   Reconeixement (Attribution): En qualsevol explotació de l'obra autoritzada per la llicència caldrà reconèixer l'autoria.
o   No Comercial (Non commercial): L'explotació de l'obra queda limitada a usos no comercials.
o   Sense Obres Derivades (No Derivate Works): L'autorització per explotar l'obra no inclou la transformació per crear una obra derivada.
o   Compartir Igual (Share alike): L'explotació autoritzada inclou la creació d'obres derivades sempre que mantinguin la mateixa llicència en ser divulgades.


Amb aquestes condicions i les seves combinacions podem crear i delimitar les sis llicències que podem utilitzar per a que els nostres documents estiguin protegits a Internet. La primera llicència és la de reconeixement la qual permet tot tipus de explotació comercial. La llicència de reconeixement – no comercial  permet que és derivin documents sempre que tinguin un ús comercial les quals es poden utilitzar sense cap restricció. En canvi, el reconeixement – No comercial- compartir igual  no permet un ús de l’obra original ni possibles derivades d’aquestes. Per això s’ha de fer amb la llicència igual a l’original. El Reconeixement – no comercial – sense obra derivada es la llicència permet un ús comercial de l'obra original ni la generació d'obres derivades. En canvi que el Reconeixement – compartir igual permet l'ús comercial de l'obra i de les possibles obres derivades. Per a distribuir-la cal una llicència igual a la que regula l'obra original. I per últim el Reconeixement – sense obra derivada permet l'ús comercial de l'obra però no la creació d'obres derivades. Per a obtenir una llicència cal tenir en compte el Commons Deed que és un resum fàcilment comprensible del text legal. També cal tenir dos factors en compte el Legal Code que és el text legal complert en què es basa la llicència triada, i l’altre és el Digital Codi que és el codi digital que pot llegir la màquina i que serveix per a identificar l’obra i les condicions d'ús.

Un cop que hem triat la llicència hem d’incloure el símbol de Creative Commons a la nostra obra. El qual estarà enllaçat amb Commons Deed per a que tothom estigui informat de les condicions de llicència que té l’obra.

Informació extreta de la Web de Creative Commons.

Creative Commons

Creative Commons és una organització dedicada a promoure l’accés a la cultura i a una major flexibilització de les lleis de propietat intel·lectual. L’organització a creat unes llicències modulars amb les quals l’autor permet o prohibeix els usos de les seves obres. Amb això es vol incentivar que Internet és una solució i no un problema. Per exemple el Doctorow ha publicat la seva novel·la a Internet, i el resultat ha sigut favorable.

Copyleft

El copyleft neix com oposició al copyright, significa la lliure distribució de còpies, sense límit i va ser creat per Richard Stallman. S’obtenen mitjançant una llicència on especifica els termes en els quals esta permesa la seva distribució, si amb total llibertat o amb algun tipus de restriccions. Les restriccions poden fer que no tinguis la possibilitat de modificar res o també que no estigui permesa la distribució en medis comercials.

Informació extreta d'aquest article: Autores españoles emplean la copia libre de Creative Commons.



lunes, 10 de octubre de 2011

Google Docs

Google Docs és un servei que ofereix google per crear documents de text, fulles de càlcul, presentacions, etc, en línia. Es pot crear individualment però també existeix la possibilitat de crear documents en grup, sempre que tots els que hi vulguin colaborar tinguin un compte de gmail.
Al ser un servei gratuit i que es pot utilitzar des del navegador és molt fàcil la seva accessibilitat ja que no s'ha de descarregar cap programa i des de qualsevol navegador hi pots accedir. Aquestes aplicacions són desenvolupades per Google que al seu temps va comprar diferents empreses i programadors relacionats amb l'ofimàtica en línia.
El programa es va llençar el 10 d'octubre de 2006.

 Imatge extreta de AstroBetter           

A l'hora de crear un document nou nomès cal clickar l'opció de crear, seguidament s'obre un document en el qual es pot modificar i crear tot el que es vulgui.
Aquest document es pot compartir agregant a persones des de l'opció compartir i afegint allà el correu gmail de la persona amb la qual es vol compartir. Si aquesta persona no té un compte gmail s'afegirà el correu de la persona i a aquesta li arribarà un missatge al seu correu oferint-li fer-se un compte de gmail per a poder modificar aquest document.
Es poden afegir tantes persones com es vulgui al document i des de la part dreta del document es pot observar qui està modificant el document en aquell moment.
Un avantatge que té aquest servei és que automàticament va guardant els canvis que es produeixen en ell i la persona que ha realitzat aquest canvi.

En educació infantil es pot utilitzar aquest servei per a organitzar sessions entre diversos professor que no es poden reunir, és a dir, a distància, no cal que estiguin junts per a fer-ho.

Un tutorial per aprendre a fer-ho servir fàcilment:

Extret d'aqui.

miércoles, 5 de octubre de 2011

Les presentacions en educació

Fa uns anys, a les classes, s'utilitzaven diferents eines per a l'explicació com eren les pissarres, les transparències, les diapositives, els vídeos, etc. Actualment, s'utilitzen moltes noves tecnologies electròniques a les aules com és el cas del Power Point, entre d'altres. El power Point és una eina que és fa servir amb la finalitat de donar una informació clara i ordenada, que sigui fàcil d'entendre i aporti també motivació, interactuació, entre els estudiants i el professor o entre els estudiants entre ells. És una manera de poder fer la classe més entretinguda i fer una sessió en la qual els propis estudiants puguin participar amb molta més llibertat.

Dintre de l'ús d'aquestes presentacions en podem identificar de dos tipus: La primera, que és en la que el professor es considera com el que ho sap tot i la presentació només s'utilitza com un recolzament en l'explicació (són presentacions on es dona una informació breu i clara sobre l'explicació i que per tant només hi ha d'haber les paraules claus, per a no perdre l'atenció al mestre). Només ha de ser un recolzament, el professor ha de fer la sessió explicant-la ell, sense llegir-la de la presentació. Allà hi apareixeran les paraules clau per a una fàcil entesa de l'explicació.
El segon tipus, són les presentacions creatives. Entenem com a presentacions creatives aquelles que fan interactuar tan al professor com a l'alumne, que afegeixen moltes animacions audiovisuals sense cap limit, ens les que es pot modificar i anar creant el Power Point durant la sessió afegint-hi aspectes nous que siguin interessants.

El document també ens dona recomanacions sobre com fer una presentació creativa i audiovisual. El primer que ens recomana és subtituir les imatges o diapositives de fotografies que s'utilitzaven temps enrere per una presentació en la qual hi hagi una fotografia central amb miniatures que al clicar-hi s'obris cadascuna d'aquestes per a poder fer una explicació més detallada. Amb aquest aspecte es vol donar la possibilitat d'accedir a les imatges aleatoriament, poguent aixi donar el ritme pertinent a cada sessió.
Es podria fer el mateix amb l'aspecte musical, donant també la possibilitat d'accedir aleatoriament als diferents son i adequar la classe als seus interessos. El programa ens ofereix aquesta opció per adequar-la als diferents tipues de classes, ja siguin de caràcter musical, artístic, textual, etc.

Un altre aspecte que ens comenta, és el de fer diapositives amb errors i d'aquesta manera que es pugui interactuar durant la classe per a corregir-les, ja sigui amb l'opció de clicar-hi i que apareixi l'error corregit o amb un efecte sonor per a l'encert.
Es pot demanar per a fer pràctic l'ús del Power Point que els alumnes en crein algun per tal de saber-lo estructurar i crear correctament.

La creació de presentacions durant les classes les fa més fàcils a l'hora d'explicar-les perquè tens una guia per si et perds i pots utilitzar-la per a diferents aspectes però, si a més a més, afegeixes altres tecnologies unides a aquesta com pot ser un tablet PC o altres recolzament, serà molt més fàcil i còmode l'explicació.

En el cas dels nens petits es poden utilitzar a l'hora de fer jocs, explicar contes, etc. Però hem de tenir clar que el mestres és qui ho explica i no s'ha de escriure el conte a la presentació, només utilitzarla de suport i ajuda.

Per finalitzar ens explica els aspectes favorables de l'utilització del vídeos a les escoles, ja que el vídeo ens motiva i té una capacitat de transmissió molt bona. Afegir també que l'últim aspecte que té el Power Point és el de comunicar pel medi visual, amb fotografies i altres formes com poden ser els jocs de colors, etc. Que criden molt més l'atenció dels alumnes i els fa estar més atents.

Ens fa una clara recomanació, fer les classes més creatives i fexibles i centrar-nos en com aprèn l'alumne, per a poder facilitar aquesta tasca.

Aclarir que la informació està extreta d'aquest document.

Crec que la utilització de presentacions realitzades amb el Power Point, a les aules fan un gran servei tan a petits com a adults. Als més petits els fa entendre d'una forma més visual la informació i aquesta és la manera més ràpida per a l'emmagatzematge d'informació. Per altre banda, als adults els passa això mateix però a la vegada poden tenir un seguiment de la sessió que s'està realitzant i si han de pendre apunts ho poden fer de manera més calmada.
Per aquest motiu hem sembla que es correcte la utilització de les presentacions però no de manera excesiva i utilitzant-les sempre com a suport, el guia de la classe és el mestre i la presentació una petita ajuda per a aquest.

Leyre Marin